Objectius i funció assessora
1.- L'objectiu essencial de la pràctica de la salut laboral és el de preservar la salut dels treballadors i promoure un ambient de treball segur i sa. Per aconseguir aquest objectiu, els professionals de la salut laboral han d'utilitzar mètodes validats d'avaluació de riscos, proposar mesures de prevenció eficaces i assegurar-ne el seguiment. Els professionals de la salut laboral han de ser competents per tal d'aconsellar l'empresari i permetre-li de fer front a les seves responsabilitats en temes de salut i seguretat en el treball i han d'aconsellar amb honradesa els treballadors sobre la protecció i promoció de la seva salut en relació amb el treball. En cas d'haver-n'hi, el professional de la salut laboral ha de mantenir contactes amb els comitès de seguretat i higiene.

Coneixement i capacitat
2.- Els professionals de la salut laboral han de familiaritzar-se constantment amb el treball i l'entorn de treball, han d'intentar el millorament de llurs capacitats i mantenir-se al corrent dels coneixements científics i tècnics, dels riscos professionals i dels mitjans més eficaços per eliminar-los o reduir-los. Els professionals de la salut laboral han de visitar els llocs de treball i consultar de manera regular i sistemàtica, cada vegada que sigui possible, els treballadors, els tècnics i la direcció sobre la naturalesa del treball realitzat.

Desenvolupament d'una política i d'un programa.
3.- Els professionals de la salut laboral han de fer prendre consciència a la direcció i als treballadors dels factors de risc que podrien perjudicar la salut dels treballadors dins l'empresa. L'avaluació d'aquests riscos professionals hauria de conduir a l'elaboració d'una política de salut i seguretat en el treball adaptada a les necessitats de l'empresa. S'ha de proposar que aquesta política es basi en els coneixements científics i tècnics disponibles i en el coneixement del mediambient de treball. També s'ha d'aconsellar sobre la necessitat d'elaborar un programa de prevenció adaptat als riscos de l'empresa que haurà d'incloure el seguiment i control d'aquests riscos i la reducció de les seves conseqüències en cas d'accident.

Prioritat de la prevenció i de l'acció eficaç
4.- L'aplicació ràpida de mesures de prevenció que resultin eficaces, poc costoses, vàlides tècnicament i de fàcil aplicació hauria de ser una consideració particular. Posteriorment les investigacions haurien de verificar l'eficàcia d'aquestes mesures i, si fos necessari, proposar una solució més complexa. En el cas que es tinguin dubtes sobre la gravetat d'un risc professional, es prendran immediatament mesures de precaució de forma cautelar.

Seguiment de les accions correctores
5.- Els professionals de la salut laboral, en el cas que no s'acceptin o no es vulguin aplicar les mesures necessàries per tal de fer desaparèixer un risc excessiu o per remeiar una situació en la qual s'ha presentat un risc evident per la salut o la seguretat, ràpidament han de notificar per escrit a la direcció de l'empresa la seva inquietud, insistint en la necessitat de fer cas dels coneixements científics i de respectar les normes de prevenció de la salut i els límits de l'exposició. Han de recordar als empresaris l'obligació de respectar la legislació i reglamentació vigent i la protecció de la salut dels seus treballadors. Quan sigui necessari, s'informarà els treballadors afectats i llurs representants en l'empresa i es contactarà amb les autoritats competents.

Informació en seguretat i salut laboral
6.- Els professionals de la salut laboral han d'informar d'una manera objectiva i prudent els treballadors sobre els riscos professionals a què estan exposats, sense ometre cap fet i subratllant les mesures preventives. Han de cooperar amb l'empresari, ajudar-lo a assumir les seves responsabilitats i assegurar a la direcció i als treballadors una formació i informació adequada en salut i seguretat laboral i sobre el grau de probabilitat dels riscos professionals.

Secret industrial i comercial
7.- Els professionals de la salut laboral no han de revelar els secrets industrials o comercials als quals han tingut accés a través de les seves activitats. No obstant, no poden ocultar informacions que són necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors o de la comunitat. Quan sigui necessari, els especialistes en salut laboral consultaran l'autoritat competent encarregada de supervisar l'aplicació de la legislació pertinent.

Vigilància de la salut
8.- Els objectius i modalitats de la vigilància de la salut han de ser definits clarament i els treballadors n'han d'estar informats. La validesa de la vigilància ha de ser realitzada i avaluada per professionals competents de la salut laboral amb el consentiment informat dels treballadors. Les conseqüències positives o negatives que en puguin resultar dels programes de vigilància de la salut laboral o de detecció precoç han de ser discutides amb els treballadors afectats.

Informació als treballadors
9.- Els resultats dels reconeixements fets dins el marc de la vigilància de la salut, han de ser explicats als treballadors afectats. La determinació de l'aptitud per a un lloc de treball es fonamentarà en l'avaluació de la salut del treballador, la coneixença dels llocs de treball i les exigències del treball. Els treballadors han d'estar informats de la possibilitat que se'ls ofereix d'impugnar una conclusió sobre la valoració de la seva aptitud com a contrària als seus interessos. En aquest cas s'establirà un procediment d'apel.lació.

Informació a l'empresari
10.- Els resultats dels reconeixements mèdics establerts legalment a cada país han de comunicar-se a l'empresari només en termes d'aptitud pel treball encarregat i de limitacions necessàries, des del punt de vista mèdic, per a les tasques a realitzar o per a l'exposició a determinats riscos professionals. Només amb el consentiment informat del treballador es poden comunicar les dades de caràcter general referents a l'aptitud laboral o relacionades amb la salut i probabilitat de perjudici per la salut derivats de riscos professionals.

Perill per tercers
11.- Quan el seu estat de salut i la natura del seu treball posin en perill la seguretat dels altres, el treballador n'ha d'estar informat clarament. Quan existeix una situació en la qual els riscos són particularment elevats, la direcció, i si la reglamentació nacional ho exigeix, l'autoritat competent han d'ésser informats de les mesures necessàries per a la seguretat d'altres persones.

Controls biològics i investigacions complementàries
12.- Les anàlisis biològiques i les altres exploracions s'han de triar en funció de la seva indicació per la protecció de la salut del treballador afectat tenint en compte la seva sensibilitat, especificitat i valor predictiu. Els professionals de la salut laboral no han de fer servir, en relació a les exigències dels llocs de treball, proves de cribatge mèdic o endegar investigacions poc fiables o amb valor predictiu insuficient . Quan la selecció sigui possible i apropiada, s'han de triar sempre mètodes no invasius i exàmens que no suposin perill per la salut del treballador estudiat. L'elecció d'una tècnica invasiva o d'una exploració que suposi un risc per la salut del treballador només es farà després d'una rigorosa anàlisi dels beneficis i riscos derivats de la seva aplicació. Mai no serà justificat de fer-la per raons actuarials d'una assegurança. La seva pràctica requerirà el consentiment informat del treballador interessat i es farà sota les més estrictes i rigoroses normes professionals.

Promoció de la salut
13.- Els professionals de la salut laboral poden contribuir a la salut pública de diferents maneres, principalment mitjançant activitats d'educació sanitària, de promoció de la salut i de detecció precoç de problemes de la salut. Quan prenen part en programes amb aquests objectius, els professionals de la salut laboral han de buscar la participació dels empresaris i dels treballadors en vistes a la concepció i execució d'aquests programes. Han de prendre mesures per protegir la confidencialitat de les dades personals i de salut dels treballadors.

Protecció de la comunitat i del mediambient
14.- Els professionals de la salut laboral han de ser conscients dels seu paper envers la protecció de la comunitat i del mediambient. Han d'iniciar i participar, segons el cas, en la identificació, avaluació i prevenció dels riscos ambientals que tinguin el seu origen o es puguin derivar de procediments o operacions dutes a terme a l'empresa.

Contribució als coneixements científics
15.- Els professionals de la salut laboral han d'informar objectivament a la comunitat científica dels nous riscos professionals descoberts i sospitats, i sobre les mesures de prevenció. Els professionals de la salut laboral implicats en investigació han de concebre i desenvolupar activitats d'acord amb una sòlida base científica, amb total independència professional, seguint els principis d'ètica que s'apliquen a la recerca en general i a la mèdica en particular, sense oblidar l'avaluació per una comissió independent d'ètica, si això estés justificat.

CONDICIONS D'EXECUCIÓ DE LES MISSIONS DELS PROFESSIONALS DE LA SALUT LABORAL

Competència, integritat i imparcialitat
16.- Els professionals de la salut laboral han d'actuar, prioritàriament, en interès de la salut i la seguretat dels treballadors. Les seves opinions s'han de basar sobre coneixements científics, competència tècnica i, quan sigui necessari, recórrer a experts especialitzats . Els professionals de la salut laboral han d'abstenir-se de qualsevol judici, consell o activitat que pugui posar en dubte la seva integritat i imparcialitat.

Independència professional
17.- Els professionals de la salut laboral han d'exercir les seves funcions amb total independència i, en la seva praxi, observar les regles de la confidencialitat. No han de permetre que cap conflicte d'interessos influenciï els seus judicis o opinions. Això és particularment important en el seu paper d' assessors de l'empresari, dels treballadors i dels seus representants a l'empresa, quant als riscos professionals i situacions que representen un perill per a la salut i la seguretat.

Equitat, no discriminació i comunicació
18.- Els professionals de la salut laboral han d'establir relacions de recíproca confiança i equitat amb les persones a qui presten els serveis de salut laboral. Tots els treballadors han d'ésser tractats amb equitat i sense cap forma de discriminació per raó d'edat, sexe, ètnia, opinions polítiques, ideològiques, religioses o per raó de la malaltia o motiu que els ha portat a consultar els professionals de la salut laboral. Els professionals de la salut laboral han de mantenir comunicacions, per canals clarament establerts, amb la direcció general o amb el personal directiu responsable al més alt nivell, sobre decisions relatives a les condicions i l'organització del treball i al mediambient de treball a l'empresa.

Clàusula d'ètica en els contractes de treball
19.- Els professionals de la salut laboral han de sol.licitar, quan sigui apropiat, d'incorporar clàusules d'ètica en els seus contractes de treball. Aquestes clàusules haurien de cobrir, particularment, el dret d'aplicar les normes professionals i els principis d'ètica generalment acceptats. Els professionals de la salut laboral no han d'acceptar de complir llurs missions si les condicions no els permeten exercir-les de conformitat amb les normes professionals i els principis d'ètica desitjables. Els seus contractes de treball haurien d'incloure disposicions referents als aspectes legals, contractuals i ètics de situacions conflictives, a l'accés a expedients i a la confidencialitat en particular. Els especialistes en salut laboral han d'assegurar-se que els seus contractes de treball, o de prestació de serveis, no incloguin disposicions que limiten la seva independència professional. En cas de dubte, els termes d'aquest contractes han d'ésser verificats amb l'ajuda de l'autoritat competent.

Registre de dades
20.- Els professionals de la salut laboral han d'establir, amb un grau de confidencialitat apropiat, un bon sistema de recollida i registre de dades amb l'objecte d'identificar els problemes de salut laboral a l'empresa. Aquests registres inclouen les dades relatives a vigilància del mediambient de treball, dades personals de la història laboral i altres relacionades amb la salut com ara l'inventari d'exposicions laborals, resultats dels controls biològics d'exposició a determinats riscos i el certificat d'aptitud. Els treballadors han de tenir accés als seus propis expedients.

Secret mèdic
21.- Les dades mèdiques individuals i els resultats dels reconeixements mèdics han d'ésser enregistrats en els expedients mèdics confidencials i guardats en lloc segur sota la responsabilitat del metge o l'infermer del treball. L'accés als expedients mèdics, i la transmissió, divulgació i utilització de les informacions que continguin es regularan d'acord amb la legislació o reglamentació de cada país i pels codis ètics dels professionals de la medicina.

Dades epidemiològiques
22.- Quan no hi hagi possibilitat d'identificació individual, les informacions sobre dades de salut de grups de treballadors es poden comunicar a la direcció, als representants dels treballadors a l'empresa o, si n'hi hagués, als comitès de seguretat i higiene, per tal que puguin assumir les respectives obligacions i funcions de protecció de la salut i de la seguretat dels grups exposats. Els accidents de treball i les malalties professionals s'han de declarar a l'autoritat competent d'acord amb la legislació o reglamentació de cada país.

Relació amb els professionals de la salut
23.- Els professionals de la salut laboral no han d'intentar obtenir informacions personals que no tinguin interès per a la protecció de la salut dels treballadors en relació amb el treball. No obstant, els metges del treball poden requerir informes mèdics d'un treballador al seu metge assistencial personal o d'hospital, de cares a la protecció de la seva salut, amb el consentiment informat de l'interessat. En aquests casos, el metge del treball informarà de quina és la seva posició i dels motius pels quals sol.licita aquests informes. El metge o l'infermer del treball poden, si fos necessari i d'acord amb el treballador afectat, informar al metge assistencial personal d'aquest treballador de les dades mèdiques, riscos professionals, exposicions i exigències relacionades amb el treball i que ,en funció de l'estat de salut del treballador, representin un risc particular.

Lluita contra els abusos
24.- Els professionals de la salut laboral han de cooperar amb els altres professionals de la salut de cares a protegir la confidencialitat de les dades mèdiques i de salut relatives als treballadors. Quan existeixin problemes d'una particular importància, els professionals de la salut laboral hauran d'informar l'autoritat competent dels procediments i praxis que, segons els seu parer, són contràries als principis ètics. Això fa especial referència al respecte al secret mèdic, que comprèn a més dels comentaris verbals, la custòdia dels expedients i la protecció de la confidencialitat en el registre i utilització de dades informatitzades.

Relació amb els interlocutors socials
25.- Els professionals de la salut laboral han d'afavorir la presa de consciència dels empresaris, dels treballadors i interlocutors dels seus representants, quant a la necessitat d'una total independència professional i d'evitar qualsevol interferència amb el secret mèdic, que asseguri un respecte a la dignitat humana i reforci l'acceptació i eficàcia de l'exercici de la salut laboral.

Promoció de l'ètica i de les auditories professionals
26.- Els professionals de la salut laboral han de buscar el recolzament dels empresaris, dels treballadors i de les seves organitzacions, i de les autoritats competents per tal que les normes d'ètica més elevades regeixin l'exercici de la salut laboral. Els professionals de la salut laboral han d'establir programes d'auditoria professional a fi de garantir que s'han definit les normes apropiades, que són aplicades i que les eventuals deficiències són detectades i corregides.